Cap a finals del segle XIX apareix la corrent de l'escola nova, que és crítica amb l'escola tradicional i que busca l'alumne autònom que pugui aprendre per ell mateix, disposant del mestre com a guia. L'aprenentatge depèn de les activitats que es realitzen i les ganes d'aprendre, els mitjans enriqueixen l'ensenyança aportant noves tasques, tot hi que la seva eficàcia dependrà de la metodologia i de l'adequació al moment.
- Aprendre: És un acte personal evolutiu. S'ha de saber: com fer-ho, poder i també voler-ho. Amb l'aprenentatge col·laboratiu s'enriqueix el coneixement debatint, contrastant i intercanviant idees.
- Com fer-ho: Motivació, implicació i autonomia progressiva (iniciativa, responsabilitat, autoavaluació)
- Poder: Tenir les tècniques instrumentals bàsiques, autoestima i autoconeixement, recursos didàctics, poder posar relació amb el saber previ i disposar de tutories.
- Saber-ne: Tècniques d'estudi i saber que les utilitzen, pensament crític, imaginació, funcionalitat i investigació positiva (també s'aprèn dels errors).
- Objectiu: Aconseguir un desenvolupament integral de l'alumne, físic, intel·lectual, moral, social, ètic i estètic.
- Metodologia: Coherent en els equips docents i fent activitats aplicatives, col·laboratives, molt planificades donant una gran importància al joc. L'avaluació ha de ser continuada, premiant i reconeixent l'esforç i la persistència en el treball.
- Currículum: Un bon projecte curricular del centre que s'adeqüi a les característiques exposades anteriorment.
- Organització: Aules mòbils, tant en l'espai com en el temps, escoles obertes, implicació de la família i coordinació amb el professorat.
Crec que auqest és un bon recull dels principis de l'escola nova, encara que torbo que els presenta d'una manera massa mesclada, ja que hi ha corrents diferents d'escola nova que no sempre confueixen en el mateix objectiu.
A més, hi ha algun concepte que es repeteix en més d'un apartat i, encara que podria ser necessari, es podria expressar amb d'altres paraules.